Biografía
La Nadia Ghulam Dastgir és una reconeguda defensora de la pau i els drets humans afgana, autora celebrada i educadora social, reconeguda per fundar Ponts per la Pau i la seva defensa vocal dels drets educatius.
Nascuda a Kabul el 1985, la vida de la Nadia – com la de moltes dones afganeses – ha estat marcada per les conseqüències d’una cruel guerra civil, la pobresa i l’opressiu règim talibà.
Amb només vuit anys, la vida de la Nadia canviar per sempre quan una bomba va destruir la seva llar l’any 1993, deixant-la en coma durant sis mesos i devastant el manteniment de la seva família. Als onze anys, en una valenta resposta a la prohibició dels talibans sobre el treball de les dones o la seva assistència a l’escola, va assumir la identitat del seu germà difunt, qui va morir en la tràgica guerra civil.
Aquesta decisió li va permetre sostenir la seva família durant la pròxima dècada, treballant en diversos llocs de treball mentre es disfressava d’home, tot i el risc mortal de ser descoberta. Al llarg d’aquestes proves, el compromís de Nadia amb la pau i l’educació mai va vacil·lar.
Més enllà dels seus rols com a autora i narradora, la Nadia lidera amb passió Ponts per la Pau, una ONG sense ànim de lucre i no confessional que va establir el 2016, dedicada a fomentar la pau i la justícia.
Aquesta iniciativa impulsada per voluntaris està compromesa a inculcar valors i restaurar la dignitat a través de l’educació. Centrada a ajudar dones i nens a l’Afganistan, i donar suport a persones refugiades i nou vingudes a Badalona, amb formació en idiomes i integració, Ponts per la Pau aspira a empoderar els joves perquè es converteixin en individus autosuficients i agents proactius de canvi.
Amb totes les contribucions millorant directament els seus programes educatius a Catalunya i Kabul, l’organització es beneficia del suport d’institucions associades i individus. A mesura que es repeteix un terrible capítol en la història de l’Afganistan, la Nadia i els seus voluntaris treballen incansablement, dia i nit, per assistir tant a refugiats afganesos com a persones migrants d’altres països que arriben a Europa, així com a famílies a l’Afganistan que lluiten per la seva supervivència.